cura




« Tornar

Actituds que afavoreixen la cura

El dolor total, específic del final de la vida, inclou el dolor físic, el psíquic, el social i l'espiritual. Cadascun s'afronta d'una manera específica: el físic, mitjançant el tractament; el psíquic, amb l'acompanyament i permetent que la persona expressi els seus sentiments; el social, descobrint nous rols quan s'han perdut els anteriors; l'espiritual, ajudant a superar la manca de sentit retornant el sentit. Quan aquesta situació de dolor porta a plantejar-se "jo no vull viure així", si es canvia l'"així" el 99% de les persones volen seguir vivint. La clau està en que sentin que porten una vida "digna". Però què vol dir viure "dignament"?

La dra. Mercè Gil, especialista en Hospitalització a domicili (HAD) de l'Hospital de Bellvitge, explica com el reconeixement de la dignitat cobra rellevància en la cura de les persones més vulnerables. El cuidador és com un mirall on es mira la persona cuidada i aquesta descobreix la seva dignitat per com la miren.

Què influeix en què una persona senti que és digna?
1. Si se la tracta com a persona, no com a objecte. Conèixer-la donar-li la cura com ella desitjaria.
2. Si se sent d'igual valor que els altres. Reconèixer el seu llegat, la seva història personal.
3. Si es respecta el seu control i autonomia: es compta amb ella, no es decideix per ella.
4. Si no se sent grollera, degradada. Evitar que es senti una càrrega.

En resum, ser vist com una persona amb el mateix valor, que no es presenta ximple, avergonyida o degradada, a qui es dóna un confort físic, emocional i espiritual. La persona cuidada percep la seva dignitat a través de l'actitud del cuidador, de les seves emocions. Només si descobreixo què m'aporta una persona puc comunicar-li dignitat.

Alguns aspectes específics que es poden tenir en compte:
- Cura de la higiene i la presentació personal. Respectar la seva autonomia i intimitat.
- Respecte a la privacitat de cadascú. No ser invasiu. Mantenir les converses privades. No trencar la confiança.
- Conèixer i respectar el llegat que deixa la persona, com s'identifica al món. Reconèixer el que han fet, escoltar les seves històries.
- Mantenir la normalitat: celebrar el sant encara que la persona estigui malalta, per exemple. Conèixer els seus gustos.
- Evitar els comentaris negatius. Que no se senti una càrrega.
- Escoltar fins i tot en casos d'agressivitat, deixar que la persona expressi la seva ràbia o decepció. Ajudar que pugui explicar el que li passa i què necessita. Evitar els crits.